El PIB de Catalunya creix. L'ocupació creix. I tanmateix els serveis públics semblen empitjorar, l'habitatge és inaccessible, el català recula i el talent jove marxa. Com s'explica aquesta contradicció? Molt senzill: el creixement és una il·lusió estadística. Produïm més perquè som més gent, no perquè el país vagi millor. I som més gent perquè importem mà d'obra barata per sostenir sectors de baix valor afegit que no beneficien ningú, excepte als qui els contracten i als polítics que han estat capturats per ells.

Jordi Galí, catedràtic de la UPF, doctor per l'MIT i consultor de bancs centrals de tot el món, és un dels economistes catalans més reconeguts internacionalment. I un dels pocs que ha tingut l'honestedat de dir el que els nostres governants mai no diuen: que el problema fonamental de Catalunya és estructural, que s'acumula en silenci des de fa dues dècades, i que ningú el vol adreçar perquè els que se'n beneficien són els que manen i perquè les solucions sempre són a llarg termini i els polítics viuen en el curt.

Una conversa imprescindible sobre per què un país que creix s'empobreix, qui paga la festa i com sortir-ne, conduïda per Jordi Graupera, president d'Alhora.

Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat