Qui cuida de qui cuida? I per què en parlem tant, de “cures”, però encara costa tant posar-les realment al centre de la vida? En aquest episodi d’Aigua Clara, Antoni Bassas i Alba Alfageme obren el meló de les cures: el deute amb les mares i àvies que han sostingut la vida en silenci, la precarització dels treballs feminitzats, la solitud i la desesperança en una societat que produeix molta connexió… però poca companyia genuïna.Ho fem amb la filòsofa i professora d’ètica Begoña Román, que ens ajuda a pensar què vol dir cuidar més enllà de “curar”, per què les cures no són una càrrega privada sinó una responsabilitat col·lectiva, i què passa quan l’Estat burocratitza les cures i es perd part del vincle, la intimitat i el sentit que hi ha en tenir cura dels altres.Una conversa per a qui sent que està sempre sostenint als altres i per a qui intueix que posar la vida al centre passa, sobretot, per posar-hi les cures.

👍 Fes m'agrada, subscriu-te i comparteix si t'ha agradat aquest episodi. També ens hi trobaràs a Youtube i Apple Podcasts.